LES MATES ESTAN EN TOTS ELS LLOCS!

Són les 7:00 del matí. Sona el despertador! Com cada matí, la teua filla s’alça del seu llit de 90 cm d’ample per 180 cm d’alt. Se’n va a la cuina a desdejunar-se. S’assenta en una cadira de 15 quilos i es porta una torrada de 10 grams de melmelada a la boca. Sense voler, derrama ¼ de litre de suc per la taula i el sòl. El teu bon humor es reduïx a 0. Doblegues la teua esquena 90 graus per a netejar el desastre. Perds 5 minuts d’or.

Això que sona és la botzina de l’autobús? La teua filla ix disparada a 10 km/h i no ho perd pels pèls! Ho aconseguim. Missió complida: arribarà a classe de mats a temps. No obstant això, sense donar-nos compte, les mats ja ens han donat una lliçó a nosaltres.

Si ens detenim un moment i observem al nostre voltant, ens adonarem de que les mats formen part del nostre dia a dia. En EMAT partim d’esta idea a l’hora de tractar-les. Entenem que no sols es reduïxen a números, fórmules i un llibre d’estudi, sinó que cal viure-les i aprendre-les com una matèria experiencial, creativa i personalitzada. És així, inclús esta entrada de blog està plena de matemàtiques, encara que això de comptar paraules ho deixarem per a un altre moment… Com déiem, esta nova concepció de les mats ens acosta a una altra realitat que no podem perdre de vista: no tots aprenem de la mateixa manera. Com sempre diem; “cada un aprén al seu ritme”.

Així són les noves mates. En EMAT entenem que cal treballar-les des de distints eixos que són clau en el procés d’aprenentatge de l’alumne. Desenrotllar les seues intel·ligències múltiples, personalitzar les activitats, oferir un aprenentatge que s’adapte a ell, avaluar-ho pels seus.


LA CULTURA DEL PENSAMENT

Segons el Dr. Rom Ritchhart, la cultura de pensament es crega en aquells llocs en què el pensament individual i de grup és valorat, es fa visible i es promou de forma activa com a part de les experiències quotidianes i habituals dels membres del grup. La cultura de pensament es dóna en llocs, encara que no necessàriament han de ser col·legis, ni aules; poden ser museus i es pot fomentar dins de la unitat familiar. És un entorn segur en què hi ha un espai per a la creativitat i en el que l’alumne pot arriscar-se perquè se sent valorat i respectat. La cultura de pensament ha de formar part de l’experiència quotidiana. Amb EMAT en cada unitat es treballa una rutina i una estratègia de pensament Fomentem la cultura de pensament per a organitzar la ment dels nostres alumnes i fer-ho visible en el procés d’adquisició i creació d’idees.

En EMAT incorporem activitats com a rutines i estratègies de pensament amb dos objectius; que els nostres alumnes siguen capaços de deduir conceptes a partir de problemes contextualitzats i que treballen l’habilitat d’estructurar el seu pensament.

Què significa ser un bon pensador?

Ser un bon pensador significa tindre certs tipus d’habilitats de pensament crítiques i creatives. No obstant això, el mer fet de posseir una habilitat no garantix que un vaja a utilitzar-la; perquè es convertisquen en part de la conducta quotidiana, han de desenrotllar-se en un mitjà que les valore i recolze.

Com transformar la cultura de l’aula en una cultura de pensament?

Les escoles són àmbits culturals i totes les aules tenen una cultura d’algun tipus. David Perkins ens diu en el seu llibre Una aula per a pensar que ; “el objectiu d’ensenyar a pensar és el de preparar els alumnes perquè, en el futur, puguen resoldre problemes amb eficàcia, prendre decisions ben meditades i disfrutar de tota una vida d’aprenentatge”.

Quins són les huit condicions necessàries per a crear una cultura de pensament en l’aula?

  1. Temps: dedicar temps a pensar, donar temps per a explorar temes amb profunditat i formular respostes reflexives.
  2. Oportunitats: oferir experiències reals que motiven els alumnes i els impliquen en els processos de pensament.
  3. Rutines i estructures: amb l’objectiu de guiar el pensament dels alumnes.
  4. Llenguatge: utilitzar un llenguatge de pensament que els d’als alumnes el vocabulari necessari per a descriure.
  5. Creació de models: mostrant un model de bon pensador.
  6. Interrelacions: respectant i valorant les aportacions dels alumnes.
  7. Entorn físic: que facilite el desenrotllament del pensament, com per exemple, fer visible el pensament dels alumnes en les parets de l’aula.
  8. Expectatives: establir un “orden del día”; per a transmetre les expectatives amb claredat.