¿EN QUÉ CONSISTIX LA MEDIACIÓ?

 

Són majoria els professors, alumnes i pares que consideren que, en els últims temps, s’ha produit un notable augment dels conflictes en l’àmbit escolar, la qual cosa està conduint a un deterioro progressiu de les relacions interpersonals en les escoles. Esta situació està provocant un creixent interés per la mediació escolar, la qual cosa pot considerar-se una ferramente vàlida per a millorar la gestió d’una bona part dels conflictes.

La forma habitual de gestionar els conflictes en l’àmbit educatiu, consistents en amonestaciones o expedientes sancionadors no sempre resulten efectius, ni servixen per a arreglar un situació de violència en l’aula, inclús algunes vegades contribuïxen a intensificar-la, la qual cosa empitjora el problema i ho allarga. Una alternativa pot ser la mediació escolar.


La composició del òrgan mediador

La mediació en l’àmbit escolar s’articula a través de la creación d’un òrgan mediador dins del propi centre, la qual constitució pot variar:

  • Pot estar format exclusivament per alumnes.
  • En ocasions s’opta per un grup de traball mixte configurat per alumnes, professors e inclús per personal no docent.

Amb independència de per qui estiga constituït, amb un grup de mediació el que es pretén es transmitir habilitats de comunicació, asertividad  (poder expressar les opinions i els punts de vista, siguen correctes o no) , identificació d’emocions, empatia i escolta activa.


Fases de resolució d’un conflicte

El procés de gestió d’un conflicte, des de la seua gestió a la seua resolució a través d’un òrgan de mediació escolar, es dividix en les següents 5 fases:

1. Evaluació del conflicte. Una vegada s’ha detectat una situació conflictiva, ja siga per l’observació d’algun membre de l’equip mediador o per alguna sol·licitud externa, s’ha de valorar si el cas pot ser tractat a través d’una mediación o, per la seua gravetat, ha de ser directament sancionat o tractar-se per una altra via.

2. Preparació prèvia de  la mediació. Una vegada s’ha decidit l’equip que va participar en les reunions, on ha de primar la confiança mútua, es deben establecer unes normes d’obligada acceptació. A partir d’ací cal escoltar les distintes versions del conflicte. investigar el cas i recopilar proves sense posicionar-se, de moment, a favor d’una o altra part.

3. Compartir idees de resolució del conflicte. Entre tots els membres del grup de mediació es deuen aportar propuestas de resolución del conflicte. En esta fase és fonamental fomentar la cooperació, intentant que les parts afectades siguen capaços d’arribar a acords concrets.

4. Arribar a un consens. La idea es pactar, entre tots els implicats, un acord consensuat que satisfaça, en la mesura que siga possible, a les  dues parts. És important deixar els punts molt clars, amb un full de ruta on conste, de manera molt clara i detallada i amb dates concretes, les accions que es deuen  llevar a cap.

5. Tancar la mediació. Finalment, és aconsellable que, passat un temps prudencial, les persones afectades i el mediador o els mediadors es tornen a trobar per a valorar en quin moment es troba el conflicte. En esta revisió s’incidix en el que ha funcionat i en el que no i, si és possible, es plantegen altres pautes d’actuació. La mediació finalitza preguntant què els ha aportat i quin grau d’incidència ha tingut per a la resolució del conflicte.